DIES D'ESTIU A LA PLATJA

Hola lectors il·lustrats i petitekes,

Tot i que intentava desconnectar de tot, no he pogut evitar posar-me un moment a l'ordinador. Estic passant uns dies al Delta del Ebre. En el bell mig dels arrosals. Platja i excursions! I tot un paisatge per descobrir. Jo que sempre havia estat molt de l’Empordà, on vaig viure també,  he tingut una sensació de descoberta impressionant, no sé per què no havia mirat mai cap a baix. No em perdono el temps perdut i prometo tornar molt aviat. Quantes cares diferents té la nostra terra!!!

Doncs bé, visitant les Salines del Delta vaig trobar-me amb un llibret mariner fantàstic i que fa les delícies no només dels més petits. Us presento Què s’amaga dins el mar?

QUÈ S’AMAGA DINS EL MAR?

Autora-il·lustradora: Aina Bestard

Editorial: Cossetània Edicions

Etapa recomanada: Infantil

 Què s’amaga dins el mar?  és un àlbum que ens recorda molt a la nostra infantesa. Tots hem tingut a casa contes màgics, sí, sí, llibres que amaguen una història darrera dels seus colors i que només podem desxifrar fent servir unes ulleres o lupes de colors, moltes vegades és suficient amb tenir uns papers o filtres de color estil cel·lofana. Realment són molt divertits i a més desperten la cooperació entre lectors.

Què s’amaga dins el mar? ens descobreix les meravelles de l’oceà a cop de verd, blau i vermell. Cada color afegeix més visitants al món marí, peixos de tot tipus, algues, vaixells, icebergs, anemones que amaguen el peix pallasso, tortugues i balenes i mil éssers més que dansen tranquil·lament per aigües marines. Us ho passareu d’allò més bé amb els vostres petitekes!! I no només amb ells, vosaltres sols també us ho passareu pipa!

Molt recomanable a l’estiu i durant la resta de l’any ja que ens permetrà estar sempre una mica més a prop  de la mar.

 Ah! A més a més, aquest tipus de llibres ens permeten fer un munt d’activitats a l’aula, ja que activa la creativitat, la imaginació i la cooperació lectora. Feu una ullada a les suggerències.

ACTIVITATS

-      - Etapa Infantil: activitat 1 “Els colors i la imaginació”

-      - Etapa Primària: activitat 1: “El nostre llibre màgic”

SIMONE DE BEAUVOIR

Bon dia lectors il·lustrats,

Avui us vull parlar del mecenatge o micromecenatge que aposta per projectes creatius amb valor cultural i compromís per la feina ben feta. Fa uns mesos i gràcies a una gran amiga, Paula, vaig conèixer de l’existència de Verkami,  una plataforma de crowdfunding cultural que dona visibilitat a projectes d’autor.  Doncs bé, va ser investigar una mica i apassionar-me per la idea; així que vaig formar part de seguida d’aquesta gran família de mecenes. Crec que va ser la mateixa setmana que un projecte em va cridar l’atenció, ja coneixeu la meva afició pels àlbums il·lustrats, per tant quan vaig veure un parell d’il·lustracions vaig pensar que aquest projecte havia de ser una realitat i que jo volia aportar el meu granet de sorra.

Tres mesos més tard, aquell projecte ja és a sobre de la meva taula, gràcies a unes 370 persones que van creure que aquesta obra valia la pena. No estàvem equivocats!!

Mireu aquí us ensenyo tot el que em va arribar. Quina il·lusió em va fer!

Us he de dir que la bossa es veu arrugada perquè ja l'he fet servir moltíssim!!! :)

Avui, petitekes, us presento Simone de Beauvoir de Salvador Rojo.

SIMONE DE BEAUVOIR

Autor-ilustrador: Salvador Rojo

Editorial: El Perrito Rojo Picture Books

Etapa recomanada: ESO i Batxillerat

Qui és Simone de Beauvoir? Com es pronuncia Beauvoir, Buwa, Bové? Un llibre que es titula com la seva protagonista crea unes expectatives sobre la seva vida importants. De fet, segurament la gran majoria de lectors que ja coneixien o no a Simone de Beauvoir, el que faran en acabar el llibre serà buscar alguna cosa més sobre ella. Més pinzellades de la seva biografia.

Efectivament, això és el que ens presenta Salvador Rojo, unes pinzellades atractives sobre el pensament de Simone de Beauvoir. Quan acabem no sabem a la perfecció qui era, però és que aquest no és l'objectiu, crec que a Salvador Rojo li interessa que coneguem i intuïm  què li inspirava, què desitjava i què anhelava en aquesta vida Simone de Beauvoir, la resta de detalls ja els tenim a la wikipedia.

La seva peculiar manera sinestèsica de percebre la vida, la natura:

“ ...todo me parecía como si estuviese hecho de caramelo: las nubes de azúcar, los árboles de manteca dulce y el suelo como un gran bombón de tono suave...”

Simone de ben petita tenia una manera golosa de veure el món i aquesta apetit per la vida passa inescrutablement per la capacitat de decidir i escollir en llibertat allò que un vol menjar-se amb els ulls, amb la respiració, amb el tacte, amb tots els sentits possible...

“lo arbitrario de las órdenes adultes del no debes o no puedes solo conseguían que las cuestionara y aumentara mi gusto por la desobediencia”

Sembla que Simone tingués la capacitat de veure i trasmudar el món que té al davant passant-lo pel filtre dels seus ulls. I més tard, pel filtre de les seves paraules llegides o escrites. A poc a poc, Simone es va anant construint el seu propi camí per poder caminar i volar lliurement.

“Mis alas estaban hechas de palabras”

I és aquí on el llibre il·lustrat de Salvador Rojo s’endinsa en la seva vessant més reflexiva i filosòfica. Una autoreflexivo beauveariana sobre el SER i el NO-SER, sempre lligada a la seva vida, ara marcada també per la presència de Sartre, un discurs que continua ple de sinestèsies, comparacions i metàfores.

“el filosofar es como el vuelo de una mariposa. Es el Arrojo a lo imposible.”

I com no pot ser d’altra manera Simone continua la seva vida buscant respostes per continuar, respostes que la porten una vegada rere l’altra a una pregunta. Potser que sigui això la vida, un preguntar constant que et belluga d’un lloc a un altre.

Així el seu autor, Salvador Rojo, ens porta al llarg d’aquesta part viatjant en una gran METÀFORA, on la protagonista és la mar, únic conducte que permet l’agitació mental i intel·lectual. Simone viatja constantment en aquest vaixell ple de preguntes.

I arribem a més metàfores on l’element de l’aigua esdevé fonamental. Un aigua i una mar que s’escriuen en femení. Ara la mar té el seu particular diàleg amb la peixera. No cal que expliqui el significat de la metàfora, oi!

Com veieu Salvador Rojo ens porta constantment per un llenguatge i un pensament molt eteri, poètic. Com de properes són la poesia i la filosofia!! Aquesta subtilesa de pensament, aquesta autoreflexió, aquest mirar cap endins estan perfectament acompanyats d’unes il·lustracions poètiques, delicades en els seus colors i en els seus matisos, les flors, les papallones, els ocells, els llibres, les tasses de cafè o té, els vaixells replets de paraules, la mar... Tot forma part d’aquest imaginari filosòfic, conceptual i visual del món de Simone i del món de Salvador Rojo que ens presenta aquesta gran dona a través d’un prisma de colors roses, liles, blavencs, uns colors que ens fan recordar la tendresa, dolçor, potser també tristor ben entesa d’aquella nena que a la que li semblava l’univers:

“el universo me parecía totalment comestible y siempre fui glotona, insaciable, me lo quería comer entero”

 Un llibre, Simone de Beauvoir, que és realmente un dolç que s’ha d’assaborir.

Finalment, no voldria acabar sense ressaltar l’editorial que ha pres forma amb projectes d’aquest tipus, El Perrito Rojo Pictures Books. Una editorial especialitzada en Album Il·lustrat Infantil, Filosofia il·lustrada i Poesia-Narrativa Il·lustrada.

Us desitjo molta sort i us felicito en aquest entusiasme per fer visible allò que a vegades sembla tan invisible pels ulls, però tan evident pel cor i les emocions i sensacions que portem dins.

Gràcies Salvador Rojo, per aquest àlbum tan poètic i apetitós. 

DIA INTERNACIONAL DELS AVIS

Bona tarda lectors il·lustrats,

“Ratoncito”, “Ratoncito”, així és com la meva àvia anomenava al meu avi, l’amor de la seva vida. Tinc tantes mostres d’amor dels meus avis a la memòria... D’ells vaig  aprendre que l’AMOR en majúscules existia, aquest AMOR que tan buscat va  per la vida.

Vaig tenir la sort que els meus avis vivien a prop de casa. Els veia quasi tots el dies. Recordo a la meva àvia a la cuina, asseguda en el seu sofà preferit o a la cadira, a la punteta, com si estigués apunt de caure. Recordo els Nadals i les vacances d’estiu. Recordo el meu avi, elegant, amb el seu accent andalús i molt respectuós i molt bona persona. Recordo anar a Barcelona quan ells treballaven per visitar-los, després van venir a viure al nostre costat.  Recordo que eren l’un per l’altre, tot i els moments difícils que van haver de viure de ben segur, ells és complementaven. Recordo quan ens van deixar i la pena que vaig sentir al no poder retenir-los al nostre costat. Però ens van deixar el llegat a la memòria i una miqueta en aquestes lletres. US ESTIMO.

Ara els meus pares són avis i fan moltes de les coses que deien que no farien i s’assemblen més a la iaia Maria i al iaio Andrés i per això els estimo encara més.

Avui, 26 de juliol del 2017, en el dia internacional dels AVIS, es recorda no només la seva figura, sinó que és un homenatge a l’experiència, la saviesa,  la paciència, la comprensió, l’esforç, el cansament, el consentiment merescut, el doble amor.

Per això avui us porto un llibre que m’acompanya des de fa anys. Espero que us agradi.

AVIS

Autor: Chema Heras ; Il·lustradora: Rosa Osuna

Editorial: Kalandraka

Etapa recomanada: Totes, qualsevol etapa de la vida.

Avis no és més que llibre que parla d’una parella que es prepara per anar a ballar una nit de primavera a les festes del poble. Quina cosa més senzilla, oi? Però la nostra història es carrega d’emocions quan els protagonistes són una parella d’ancians, la Ramona i en Ramon.

Una història que ens ensenya que el més important de la vida no entén d’edats i que la il·lusió continua sent el motor de les nostres vides.

En Ramon vol anar a ballar amb la Ramona, la seva companya, però ella sempre veu un inconvenient per anar-hi. Es fita al mirall i es veu vella per anar a ballar. A cada comentari de la Ramona, en Ramon té una resposta sincera i encoratjadora. Fins a sis vegades en Ramon ha de convèncer la Ramona de què malgrat l’edat, els ulls tristos, les pestanyes curtes, la pell arrugada, els llavis secs, els cabells blancs i les cames primetes, la Ramona és TAN BONICA COM EL SOL!!

I és que l’AMOR de veritat està en l’interior, en el sentir-se complementat per l’altre, no és fortuït que els noms siguin ja complementaris de per se: En Ramon i la Ramona.

Ells no tenen por al mirall, es miren i veuen la realitat física, però se n’adonen que hi ha un mirall molt més important per tots nosaltres, el mirall dels ulls:

“Llavors l’àvia mirà ben endins als ulls de l’avi i veié...”

Tota una lliçó de saber viure, sense oblidar, la música i el ball. Quina manera tan bonica de evidenciar l’alegria. Canteu i balleu, siusplau, que la música ens acompanyi sempre!!

I si parlem de l’estructura lingüística del llibre ens trobem amb un diàleg d’anada i tornada. A cada pregunta que fa l’avi s’afegeix la tornada de totes les altres respostes. Si cal recordar a cada comentari a la Ramona com és de bonica, no escatimem en recursos, se li repeteix tot, tot, tot.

Gràcies avis per tant i de manera totalment altruista.

UNA DE RESPIRACIÓ CREATIVA

Bon dia, lectors il·lustrats!

Quines ganes tenia de posar-me davant de l’ordinador i escriure. El mes de juliol està sent per mi un mes de canvis. I tot i que els canvis sempre ens posen una mica neguitosos, perquè ens fan sortir del nostre espai de confort, jo sempre els intento viure com a moments d’oportunitats. I què voleu que us digui, m’agraden els canvis, m’agraden  les oportunitats, els moments de creació nova, la inspiració personal i la inspiració en els altres... i veure la part POSITIVA de tot, encara que no la veiem en un principi.

Sóc d’aquest tipus de persones que pensen que les coses passen per algun motiu i que no importa tant com comences sinó com acabes i afegiria el més important per mi IMPORTA TOT EL QUE APRENS PEL CAMÍ.

Així que com m’estic prenent el juliol a modus “treballo en projectes inspiradors” us porto un llibre il·lustrat que m’inspira molt, em relaxa i em treu la part iogui que tinc a dins. Avui us porto Respira.

RESPIRA

 Autora- Il·lustradora: Inês Castel-Branco

Editorial: Fragmenta Editorial- Pequeño Fragmenta

Etapa recomanada: A partir de Primària

Hi ha coses a la vida que aprenem de manera innata, i que no ens aturem a reflexionar, per exemple l’adquisició del llenguatge. Parlem català, castellà, anglès, francès, japonès... perquè és la nostra llengua materna i sí, en algun moment va aparèixer un profe que ens ensenyava la gramàtica, però nosaltres ja teníem el llenguatge dins el nostre cervell, ja havíem establert regles de manera natural i espontània. Però vet aquí, que quan intentem aprendre un altre idioma, ja de més grandets, ens resulta una mica menys espontani, vaja que llavors necessitem que ens expliquin com, quan i perquè.

El mateix li succeeix al nostre protagonista de Respira. Ell no sap per què però se sent nerviós,  i el seu cap no pot deixar de pensar i pensar. No pot relaxar-se i dormir. Quina sensació tan angoixosa, oi! Llavors sa mare li proposa ensenyar-lo a respirar. Respirar?-diu sorprès. Si ell ja en sap, de respirar. Clar, tots naixem apresos, però pocs ens fixem de quina manera ho fem. Això d’inspirar-espirar no cal aprendreu, no, ja ho fem naturalment!!

Doncs bé, fins i tot, allò que sabem fer de manera natural, com ara respirar, es pot aprendre a fer millor i amb més sentit.

Inês Castel-Branco ens presenta a través del diàleg entre una mare i un fill quines maneres tenim de respirar, com fer-ho i com entrellaçar-ho amb la imaginació i la creativitat:

-      “¿Sabes que los brazos te pueden ayudar a respirar

con la parte alta de los pulmones?

-      ¿Cómo?

-      Por ejemplo... ¿quieres ser un cohete que sube hacia

el cielo?

-      ¿Hacia otras galàxies?

-      ¡Muy lejos! Juntas las manos y las subes bien alto,

cuentas hasta cinco y después explotas, bajándolas

por los lados en una nube de humo.”

Constantment, les diferents respiracions ens permeten crear imatges (arbres, coets, vaixells, mussols, gats, quadrats, triangles...) que ens ajuden a entendre com hem de fer la respiració i es crea tot plegat un enllaç preciós entre biologia, espiritualitat i art!!

De fet, quan som pares i els nostres fills ens criden perquè no poden dormir, perquè tenen por, perquè no tenen son...perquè estan, en definitiva, neguitosos i volen la nostra companyia, nosaltres els oferim, contes, cançons, anècdotes, jocs verbals... Però si us fixeu bé, tot el que fem, té una única vessant, tranquil·litzar-los, reconduir la seva respiració i portar-los cap una soneta plàcida i agradable.

M’encanta, a més a més, que la Inês no hagi posat noms propis als protagonistes, perquè sent una mare i un fill, tots tenim cabuda com a protagonistes, perquè tots com a mínim hem estat fills.   

Ara us parlo de les il·lustracions....

Absolutament visuals. Què vull dir? Doncs que reflecteixen a la perfecció el que s’està explicant amb les paraules. De fet us dic que podríem estar davant d’un àlbum il·lustrat. Les imatges podrien ser les protagonistes absolutes i entendríem la història perfectament. Vull destacar també aquesta sensació de composició a retalls que es té quan mires les il·lustracions i com pràcticament totes estan construïdes amb retalls de papers escrits, que a mi, em suggereix aquesta unió forta entre imatge i paraula. Ah! I a més em toca la fibra sensible que hi hagi paraules en portuguès, perquè adoro aquesta llengua i la vaig estudiar durant tres anys.

Finalment, us diré també que els colors que fa servir la Inês estan totalment associats a la natura i als seus quatre elements: terra, aire, foc, aigua. La paleta de colors ens deixa pinzellades de marrons, vermells, verds i blaus en una harmonia palpable.

Bé i fins aquí, us deixo la meva petita aportació de Respira, un llibre que m’inspira molt i molt, que em relaxa i em desperta la vena creativa. Més no es pot demanar pel mes de juliol! 😉

Gràcies Inês Castel-Branco!

ACTIVITATS

Etapa primària i l'ESO: Activitat 1: “Respiració creativa"

                                       Activitat 2: "A mi em relaxa...."

LES IL·LUSTRACIONS DE LA NOELIA. EN EVOLUCIÓ...

Bon dia lectors il·lustrats!!

Ja fa molts dies que no publico cap ressenya i no sabeu les ganes que en tinc. M’esperen uns llibres il·lustrats preciosos!! Però aquest final de mes ha estat mogudet... El juny és mes de tancament. Els que sou profes ja m’entendreu i les que sou mamis també!!

En fi, que entre els meus nens de l’escola i el meu nen de casa he anat a tope... però tinc previst un mes de juliol ple de paraules i imatges. Ueeeeeeee!!!

Avui us vull ensenyar les meves il·lustracions. Des de petita que dibuixo. Sempre m’he trobat molt còmode amb el retrat a llapis. Però últimament vaig buscant un estil més senzill, amb més color, i amb dues idees-imatges associades.

Us ensenyo el que feia abans.... A veure si encerteu qui sóc jo!! 😉

Fa poc i gràcies a Clara Sáez vaig descobrir el joc d’estampació PIN TAM PON. La Clara i la Julia Abalde van idear aquest sistema d’estampació que combina formes bàsiques i colors primaris i que et permet fer volar la imaginació.

Aquí algunes de les meves proves...

I últimament no deixo de veure imatges així a la meva cuina jajajaja, mireu, a veure què en penseu? És en el que estic posada ara i amb el que em trobo a gust. Vull exprimir-ho al màxim, ja veurem que en surt d'aquí!! 😉

Bé i això és tot, volia ensenyar-vos una miqueta més de mi. I d’alguna manera intentar entendre què va ser abans l’ou o la gallina. Jo sempre he dibuixat i aquesta afició crec que em va portar més tard a col·leccionar llibres d’il·lustració, més tard el relat d’històries amb paraules em va captivar i al final, les dues anàvem de bracet. No les puc deslligar, imagino històries amb paraules i imatges.

Us animo molt a que si us agrada dibuixar, experimenteu i dibuixeu. Assegurat el passar-s’ho molt bé.

Fins d’aquí a poc, petitekes.

Petons.

CONTACONTES I TALLER "EL PEIX IRISAT" A LA CENTRALETA

Hola petitekes i lectors il·lustrats!!

Com van aquest caloret d’estiu? Aquí a casa nostra intentem refrescar-nos com sigui: un glopet d’aigua, un gelat, després una piscina i ara un Contacontes que ens porti cap a la mar, cap a l’oceà de la mà de El peix Irisat. Què millor que una brisa marina per acabar la tarda de dimarts?

Així que de nou la llibreria La Centraleta ens va acollir i ens ho vam passar d’allò més bé!!

Però clar, per poder entendre la història del peix Irisat, primer havíem d’entendre el llenguatge dels peixos!!! Ohhhh, quina emoció quan va arribar la sirena a portar-nos la capa màgica d’aigua marina i corall vermell!! Ens la vam posar i de cop i volta... Tooooots, mamis i peques, enteníem a la perfecció la llengua de la mar!! Estàvem com “peixos en l’aigua” 😉

LAPETITEKA va contar amb uns petitekes molt eixerits, amb moltes ganes de nedar en el nostre oceà. Mireu!!

 I després d'escoltar com el peix Irisat va decidir compartir les seves escates tornassolades amb la resta de peixos i així sentir-nos tots una mica més feliços, vam decidir que volíem emportar-nos un peix Irisat i un pop Octopus cap a casa!

Voleu veure com es van engrescar els nostres petitekes. Vam fer pops de tots els colors! Au va, passeu, passeu, al nostre taller!!!

Alça que de colors!!! Ens vam posar ben macos de pintura, ja se sap que el pop tira tinta a dojo!! 😉

I fins aquí, només em queda agrair molt moltíssim la presència de les  mamis i els petitekes. Va ser una tarda molt divertida.

Ens veiem en el pròxim Contacontes!!!

 Petonets!

GLENDA Y EL CIRCO DE LOS PRODIGIOS

Bon dia lectors il·lustrats,

Hoy os traigo un libro que para mí ha sido todo un placer reseñar. De hecho ha sido triple placer. ¡Os cuento! Tengo la suerte de conocer un pueblecito precioso de la Rioja llamado Ezcaray. Allí en la plaza de la Verdura, se encuentra El Velo de Isis, una pequeña librería llena de encanto. Pues bien, en este rinconcito literario, podréis encontrar a Nadia, autora del libro ilustrado Glenda y el Circo de los Prodigios.  Nadia Lafuente Iruzubieta escribe el relato y Rebeca Jiménez Pintos lo ilustra. Ellas dos han sabido compenetrarse a la perfección y el resultado es excelente. Pero ya os decía que ha sido triple placer, y es que Nadia y Rebeca, decidieron hace unos años apostar por la autopublicación y así nació la editorial LA ÚLTIMA NUBE, que yo vengo de descubrir ahora, a propósito de la reseña. Os la recomiendo mucho muchísimo, una editorial que busca el detalle y el gusto por hacer las cosas bien hechas. Os dejo el enlace a su página LA ÚLTIMA NUBE EDICIONES.

Y ahora sí, ya tenéis los tres placeres presentados: libro, librería y editorial, ¿Quién da más?

GLENDA Y EL CIRCO de los PRODIGIOS

Autora: Nadia Lafunete Iruzubieta - Ilustradora: Rebeca Jiménez Pintos

Editorial: La última Nube ediciones

Etapa recomendada: Primaria, ESO

Glenda es una niña con barba que pertenece a una dinastía de mujeres barbudas, orgullosas de su exclusividad. Un día cuando Glenda y su madre volvían del barbero, la pequeña desenganchó de su zapato un papel donde se anunciaba la visita del Circo; entonces recordó las historias que su abuela le relataba sobre aquel espectáculo en el que actuaban criaturas perfectas y extraordinarias.  Glenda estaba entusiasmada y se quedó tan boquiabierta como el resto de vecinos al ver pasar a todos los personajes del mundo circense. Sin embargo, su visión distaba mucho de la de sus vecinos. Esa misma tarde, Glenda conoció a Olivia, “la niña más bonita de los cinco continentes”, estrella mundial del Circo. Y ambas se quedaron fascinadas de las singularidades de la otra. Olivia deseaba la barba de Glenda y sin pensárselo mucho decidieron ponerse manos a la obra y afeitar la barba para que Olivia pudiese disfrutar de ella. Oh!!! Qué sensación tan extraña, emocionante, diferente era no tener barba; Oh!!! Qué sensación tan fascinante, extraordinaria y mágica era tenerla…

Pero y ahora qué, después de las primeras excitaciones y emociones, cuando llega la normalidad de cada una, cómo se sentirán Glenda y Olivia…. Aixxxxx, que no lo cuento, que no lo cuento!!! ¡Os invito a leerlo y a mirarlo, historia e ilustración forman un tándem perfecto… el resto es MAGIA!!

Y AHORA EL ANÁLISIS…

Gracias Nadia y Rebeca por esta historia tan revestida de inocencia, magia, ingenuidad, espontaneidad infantil, ilusión, una historia que bajo estos substantivos nos lleva a pensar y reflexionar sobre temas que son propios de la perfección e imperfección humana, de su naturaleza para consigo y el otro. ¡Vamos a por ello!

Primero de todo, quiero destacar la importancia de los personajes principales: Glenda y Olivia. A través de ellas, dos niñas pequeñas, llenas de ilusiones y deseos, inocentes y espontaneas, se nos presentan dos mundos: el que ellas ven y viven y el que ven los demás, en este caso los vecinos de la ciudad. Glenda, pertenece a la quinta generación de mujeres barbudas de su familia, pero es una niña, sin más; Olivia, proviene de una familia circense y es conocida como “la niña más bonita de los cinco continentes”, pero es una niña, sin más. Cuando se conocen lo primero que hacen es presentarse, pero en ningún momento, la presentación está rodeada de ninguna palabra con carácter o voluntad peyorativo. Las diferencias entre una y otra les llama la atención y quieren intercambiarse lo más preciado que tienen, lo más original, particular, lo más suyo y genuino, aquello que siempre queremos del otro niño cuando somos pequeños porque simplemente no lo tenemos, en este caso, LA BARBA. Sin embargo, aparte de la barba, uno de los leitmotives de la historia, nuestras protagonistas visualmente solo se diferencian en el color de su pelo: rubia, castaña y en su textura, lisa o con bucles. Me encanta esos ojos enormes, curiosos, expresivos de las dos, su mirar es el mismo, el de un niño en proceso de descubrimiento y experimentación. Provienen de lugares distintos, pero no perciben tantas diferencias y no las emiten con juicios de valor. En cambio, cuando la caravana del circo llega a la ciudad, los vecinos contemplan a la “troupe” atónitos y lo único que oímos de sus bocas es “¡Son horribles!, ¡Qué desagradable!...y el léxico peyorativo emerge: bichos raros, errores de la naturaleza… La mirada adulta, solo se posa en la observación externa-física y enjuicia en función a la diferencia, al error, a lo defectuoso a su parecer.

Por tanto, podemos entrever gracias a las palabras  e insinuaciones de los personajes que algunos de los temas que subyacen son:

•        La importancia de apreciar lo propio, genuino, auténtico de uno mismo como camino para apreciar al otro por sus particularidades.
•        El respeto a lo diferente a nosotros, aceptándolo como una parte más de la naturaleza de la cual todos formamos parte.

Y todo esto sucede en el mejor marco posible que se les podía haber ocurrido a Nadia y Rebeca: EL CIRCO.

Un espacio mágico, un espacio que juega con la ilusión, dedicado a pequeños y grandes y al que acudimos para ver cosas extraordinarias, diferentes, únicas, especiales. Y aquí, el arte de sus creadoras, porque en este circo y en esta ciudad, tan extraordinario es el que está dentro de la carpa como el que está fuera, todos tienen sus particularidades físicas. Entre los vecinos de la ciudad encontramos orejas grandes, cuatro piernas, dos cabezas, cuellilargos… Y con un poco de imaginación el lector también puede sospechar caracteres “especiales”. De esta manera, casi que se consigue que lo menos extraordinario sea el cartel del circo.

 En fin, cuestión de percepciones, verdad, ya que las rarezas están en los ojos de quien mira.

Además, fijaos en esta ilustración tan explícita:

La ciudad reposa en tierra gris, apretada, bien sujeta; mientras que la carpa del Circo exhibe unos colores que invitan a soñar a imaginar, hasta tal punto que hay que anclarla bien al suelo. Se diría que en cualquier momento se va a echar a volar con todas sus ilusiones dentro. Por eso, Glenda y Olivia que están compartiendo los dos espacios, que no se sienten ninguna de ellas bichos raros, ni por estar fuera ni por estar dentro de la Carpa, pueden hacer MAGIA, la barba se engancha por arte de magia a la cara de Olivia y por arte de magia vuelve a desaparecer, una vez que el deseo ya se ha cumplido. ¡Ahora ya sentimos un poco más al otro y apreciamos aún más lo nuestro!

Otro momento mágico de la historia es el SUEÑO. Cuando Glenda por fin consigue quedarse dormida, le visitan su madre, su abuela y todas las mujeres barbudas. Este espacio onírico recuerda de alguna manera a Glenda, que ella YA es única, y reafirma lo especial de sus raíces, una fuerza impulsada por todas las generaciones de mujeres de su familia y con barba. ¡Ahí es nada!!!

Finalmente, no quiero pasar por alto el uso de los colores en todas las ilustraciones. ¡A mi hijo le ha encantado! La luz de los colores ya brilla en el título y lo sigue haciendo en escenas concretas: cuando llega el circo a la ciudad, cuando Glenda y Olivia se miran cara a cara o cuando la barba de Glenda se apodera de la cara de Olivia por arte de magia… Aixx! Cómo me gusta esta ilustración, con su transparencia, genial!

De la misma manera el blanco y negro surgen en escenas claves o bien para destacar algún elemento en color (roulotte de Olivia) o bien para destacar alguna emoción o sensación (los sentimientos de Glenda y Olivia al pasar un día con y sin barba).

Bueno y creo que ya paro, no!!! Solamente recordaros que Glenda y el Circo de los prodigios, viene acompañado de una maravillosa barba de felpa para que nos sintamos parte del circo de la vida 😉, quizá en un día de bajonis, veamos las cosas de otra manera!  Que os parece, vamos a divertirnos?   Pues las autoras nos ofrecen también un circo recortable que hará las delicias de los más peques, hey! Y está hecho para que lo coloreéis si os apetece. Venga color e ilusión al poder.

Sólo me queda volver a deciros cuánto os recomiendo este libro, para pequeños y mayores, no tiene edad. Ah! Y no sé si os pasará a vosotros, pero a mí nada más leérmelo me entraron unas ganas tremendas de ir al Circo.

ACTIVIDADES

• Etapa Primaria: Actividad 1: “La hora del Circo. Estamos hechos unos artistas”
• Etapa ESO: Actividad 1: “En la piel del otro!